Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona). Mostrar tots els missatges
12 d’octubre 2014
Espai dedicat a la lluna
Etiquetes de comentaris:
antologies,
blanc,
estiu,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona),
lliris de Nadal,
lluna,
Mezquita [Begonya],
perfum,
poesia breu,
poesia perfumada,
poesia valenciana
01 de febrer 2011
Sang-i-neu
Era una vegada un príncep que s'estava un dia en una
finestra del seu palau mirant com queia una gran
nevada. Heu's aquí que, jugant amb un ganivetet
que tenia a les mans, es féu un tall i caigué una
gota de sang damunt la neu; ell que la veu i diu:
-No em vull casar sinó amb qui es digui "Sang-i-neu"-.
I se'n volgué anar a buscar-la.
La seva mare li pregà que ho deixés córrer,
perquè no la trobaria. Més ell, ferm i més ferm,
va voler anar-se'n. Així és que féu aparellar el
seu cavall i va marxar. I es posà a córrer món,
sempre enllà, més enllà, sense mai trobar la
noia que buscava.
(Fragment)
Francesc Maspons i Labrós. Contes populars catalans, 1952
|
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
contes,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona),
mares,
Maspons Labrós [Francesc],
món,
neu,
poesia visual
12 d’abril 2009
Homenatge a Teresa
Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals. Potser fou l'últim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja. Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant. Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia. Ella ens va dir d'on veníem. I que els reis de l'Orient no existien. Ni llops ni esperits. Ens parlava de l'amor com la cosa més preciosa i bonica. Sense pecats. Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D'això ella era la que més sabia. Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret. Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants. Ara de gran comprenc tot el que per tu sent i et llence un homenatge als quatre vents. Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa, ballant el vals. Ovidi Montllor. Ovidi Montllor a Alcoi, 1974 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)