Mar destre

           a l'Arno amb infinita tendresa...

Miro avall
i no et veig el fons,
s'escampa com el gram.

Miro lluny
i no et veig la fi,
s'escapa com un peix.

Però ja m'he submergit,
bussejant,
i t'he vist la foscor,
profundament.

No pateixis: és clara com l'aigua.

De: L'oscilació de l'onada.

Anna Fernández. Partir. 2022

Il·lustrat per Judith con H

Epíleg de Lluís Calvo