17 - Tete Montoliu

Cap mirada no et pot trair rítmicament inimitable
els teus dits són percussions sonores amb l'articulació
de les visions que no veus. Si perds les estructures
és perquè les estructures maten la llibertat. Pianista
de les sensibilitats humanes ets la il·luminació de les notes.


Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990). 1990

Cuba, una mirada

    I

I les algues del mar, grans arbres coronats

lentament s'estremeixen

devers les illes llunyanes on tot vent calla

dins el silenci de l'èter i de les nits adormides.

Són les illes del Ponent,

Són les barroques esglésies d'Amèrica,

són els arbres forts amb deu mil arrels

del mortal Orènoc,

són els deu milions de mons

on els infants perduts criden i criden i criden...

(Fragment)

Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990), 1990

Fum descriptiu

La fulla és color de teulat,

la xemeneia fuma,

és el seu treball.

Però el seu fum no és el fum

de cada instant,

ni blau, ni gris, ni alegre ni trist.

És un fum descriptiu;

tots els meus sentits es desperten.

Fum,

tinc ganes de pujar com tu,

sense saber per què puges.

Jep Gouzy. Poesia oberta : 1950-1990, 1990