Tinc un full al meu devant,
blanc i net, no té cap taca;
pàl·lid és com un espant,
m'ha costat mitja pesseta,
sóc poeta...
L'holandesa en qüestió
diu que l'embruti, que escrigui,
però la musa diu que no,
gelosa, se'm torna estreta,
sóc poeta...
He estat un temps sense cantar,
no és pas que tingués angines
ni mandra per treballar,
ha estat qüestió de punyeta,
sóc poeta...
Diuen, dius, diran, dirú;
no es parla amb la boca plena...
per l'ordre començà l'u...!
ja no sé on sóc, ai tieta,
sóc poeta...
Faci calor i sigui estiu,
el xiprer sempre té fulla,
però cap ocell s'hi fa el niu;
ja no rauca cap granota,
sóc «peota» ...
ja no rauca cap «graneta»,
sóc poeta...
Francesc Pi de la Serra, dins,
Dinou poetes dels seixanta, 1987
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balaguer [Enric 1959-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balaguer [Enric 1959-]. Mostrar tots els missatges
05 de desembre 2015
SÓC POETA
Etiquetes de comentaris:
Balaguer [Enric 1959-],
cantar,
escriure,
Pi de la Serra [Francesc],
poetes,
xiprers
19 de setembre 2013
A UN HEROI ANÒNIM
Aquest antic carrer amb la palmera, aire senyorial com d'havanera. ¿Algú sap, en passar, que en aquesta terra jagué el cos d'un heroi mort a la guerra? Pedres, sou monuments del país nostre, holocaust i record de més d'un rostre. Joan Colomines, dins, Dinou poetes dels seixanta, 1987 |
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
actituds,
art,
Balaguer [Enric 1959-],
Colomines [Joan 1922-2011],
palmeres,
Parc de la Barceloneta (Barcelona),
persones
Subscriure's a:
Missatges (Atom)