Aquestes branques baixes t'ofereixen
tota mena de fruits i els pots collir
bo i assegut.
De cor ho dic: voldria
no ser massa exigent; que no fes mai
nosa a ningú, i saber conservar
ben aplomats els sentiments.
En l'ordre que m'imposo
no hi ha desistiment
ni dubte ni refús; només la clara
voluntat d'estimar i aquest recurs
-branques plenes de fruits-
de les paraules.
Miquel Martí i Pol. L'hoste insòlit. 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada