No hem posat nom a les pedres.
Ens precedien.
Ens havien esperat.
Amoixar-nos com còdols.
Ens fa l'aigua.
Mira aquest nucli de gavines.
Passen i diuen.
S'aturen a l'aigua.
Deixen la platja plena de petjades.
Som pedres.
Ens deixem caure.
Que ens faci el vent.
Laia Noguera i Clofent. Triomf. 2009
Premi Miquel de Palol 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada