Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

15 de juny 2011

Llum

Mon cor és l'Occeà ont sense treva
les ones s'hi arrestellen ab dalit.
És la bota immortal de les Denaides
que'n les fonts de la vida vull omplir.
"Més, més", sento que'm crida a totes hores
"Aquí'n tens més", li dich.
"Més, més!", torna a cridar, y esta paraula
ressona constantment dintre de mi.
He devorat tres quarts de ma existència
y sempre'l mateix crit!
-So foll?, -tot cavilós a voltes penso.-
Podré lograr, cor meu, ferte feliç?
Y'l cor entre sospirs de fonda engunia,
contesta forcejant dintre del pit:
-Quan no'm taqui de llot les blanques ales,
llavors y sols llavors, esper que sí.




Evelí Dòria i Bonaplata. De sol a sol. 1899