de sol al Belvedere de Florència,
la pluja al Ganges, i la indiferència
de l'aigua retinguda en una almosta.
Els amants i l'Acròpoli de Fídias,
el present que ens regala la memòria,
el combat de la vida transitòria
que ens va deixar Kavafis, les orquídies.
I tanmateix la nit ens acompanya,
i a sota veu també te'n meravelles.
Travessa la foscor una claror estranya
que et besa els ulls i et posa a les parpelles
un breu instant de somnis que s'afanya
a brillar sobre el món amb les estrelles.
Israel Clarà. Una mena de màgia. 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada