Allò que digué Bill

                             Bill digué: "Hi va haver un temps en què vaig haver de menester

paraules, les meves i les dels altres.

Perquè jo era cec, sord i mut,

i les paraules eren el meu bastó, les meves orelles i la meva veu.

Avui encara sóc cec, sord i mut,

però no he de menester paraules

perquè tots els camins per on vaig

i retorn surten de mi,

i perquè allò que sent i em sent

viu dintre meu (jo, el nombre més petit),

i perquè les paraules són un llarg camí per arribar on sóc."

El Mestre no respongué (Rinzai Mazu li hauria pegat amb un garrot) puix,

al contrari de Bill, no tenia res a dir

que pogués ser dit amb paraules o sense paraules.

Manuel António Pina. Els llibres. 2006

Traducció: Gabriel de la S.T. Sampol