Bill digué: "Hi va haver un temps en què vaig haver de menester
paraules, les meves i les dels altres.
Perquè jo era cec, sord i mut,
i les paraules eren el meu bastó, les meves orelles i la meva veu.
Avui encara sóc cec, sord i mut,
però no he de menester paraules
perquè tots els camins per on vaig
i retorn surten de mi,
i perquè allò que sent i em sent
viu dintre meu (jo, el nombre més petit),
i perquè les paraules són un llarg camí per arribar on sóc."
El Mestre no respongué (Rinzai Mazu li hauria pegat amb un garrot) puix,
al contrari de Bill, no tenia res a dir
que pogués ser dit amb paraules o sense paraules.
Manuel António Pina. Els llibres, 2006 ; tr..: Gabriel de la S.T. Sampol |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
13 de setembre 2011
Allò que digué Bill
Etiquetes de comentaris:
actituds,
camins,
llibres,
paraules,
Pina [Manuel António],
poesia biogràfica,
Sampol [Gabriel de la S. T. 1967-]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada