Quina babel ens va escatint el viure? Pregunta la raó de tantes coses que canvien als ulls de cada dia. És astut aquest ésser que interroga el què i el com que ens agrada o el malcontent de vides col·lectives. Es baraten quefers, s'obliden senyes per fer vàlid un món que se'ns capgira. Caldria sempre lloar el tombant més feliç que el viure ordena -home i natura addictes sens demèrit- per fer entre tots fecund un guany de vida. Que ens meni la natura, sàvia amiga, ella endevina on neix l'aigua més pura!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boston Public Library. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boston Public Library. Mostrar tots els missatges
17 de gener 2014
Que ens meni la natura
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
amistat,
Boston Public Library,
guanys,
lluna,
mar,
natura,
persones,
poesia de la reflexió,
poesia visual,
saviesa,
temps,
vida,
Vives Sarri [Pere 1924-]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)