Enllà del prat, l'ermita
que presideix la vall,
tremola de petita.
Quan, del migrat batall,
en el cloquer mesquí
ressona el primer toc,
un núvol de setí
com un insecte groc,
peona, extasiat,
de la blavor del cel
per l'ònix laborat.
Pausat, respon un bel,
agulla en el vellut
d'aquella quietud.
Guerau de Liost, dins,
Dotze poetes catalans contemporanis. 1. 1979
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada