Tot fou, al cor de la planúria,
el somni d'una nit d'estiu.
La dona, l'àlber, la cantúria
de l'ocellada que hi fa niu...
Només sentia un lleu trepig,
i ara la crido i no em respon.
És l'aigua oculta d'una font,
no l'alimara del desig.
Tota adormida, al peu del mur
que el temps llarguíssim esmicola,
sembla una fulla que tremola,
nua, a la branca del futur.
Jordi Pàmias. Incerta vida: antologia. 2010
Ed.: Txema Martínez
Pòrtic: Sebastià Alzamora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada