La teva pell
com un jardí de l'abandó
amb moltes flors a dins.
Dius: ㅡM'agraden els teus cabells llargsㅡ
A la conca de la teva mà
la clau d'una casa desconeguda;
la dels teus avantpassats.
Dius que els porticons han perdut el color,
com les velles tortugues que atapeeixen el mar.
Has despullat els teus ulls
a la meva espatlla.
A l'hora de la pregària,
hem dibuixat ocells
amb l'ombra de les mans.
Em parlaves d'arbres
que obren les fulles
al clar de lluna.
Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Traducció i pròleg: Albert Mestres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada