A l'hora fresca del matí,
a ran de finestra posada,
l'oreneta prima ha de dir:
la primavera és arribada.
La neu hivernenca s'està
en la muntanya il·luminada,
com la tovalla d'un altar,
de banda a banda desplegada.
A punta d'alba, a Rosselló,
la vinya jove se bressola,
i els aires ens porten l'olor
de l'arraconada viola.
Ja fa dies que en el cel clar
han fet brillar en cada branca
els ametllers de vora mar
la llur roba nuvial blanca.
La terra roja del cotiu
se cobre de verda civada,
i en l'aixerit salze del riu
torna la fulla platejada.
Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Ed.: Cristià Camps
Pr.: Àlex Susana
a ran de finestra posada,
l'oreneta prima ha de dir:
la primavera és arribada.
La neu hivernenca s'està
en la muntanya il·luminada,
com la tovalla d'un altar,
de banda a banda desplegada.
A punta d'alba, a Rosselló,
la vinya jove se bressola,
i els aires ens porten l'olor
de l'arraconada viola.
Ja fa dies que en el cel clar
han fet brillar en cada branca
els ametllers de vora mar
la llur roba nuvial blanca.
La terra roja del cotiu
se cobre de verda civada,
i en l'aixerit salze del riu
torna la fulla platejada.
Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Ed.: Cristià Camps
Pr.: Àlex Susana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada