No pas com el qui caça papallones
I les clava, isolades de la vida,
Orfes de la claror que les voltà
Vull recordar, infantesa,
La tremolor irisada dels teus dies.
Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
I les fràgils ciutats de l'esperança,
Ben lliure hi vagaregi la memòria,
Entre la claror tendra
I daurada d'un temps d'ales i flors.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,..., 1990 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
09 de setembre 2014
Infantesa
Etiquetes de comentaris:
ales,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
flors,
Gurri,
infantesa,
poesia de la memòria,
pont d'en Bruguer,
ponts,
rius,
tendresa,
Vic
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada