cama fina, flor rodona,
s'hi envesca una papallona,
que hi apaga fam i set.
Ara bufa un ventim fi
i el pedestal de l'insecte
es vincla com un projecte
d'antic manganell llatí.
Adés capcineja un poc
-l'insecte xucla que xucla-,
ara és un girant de bucle,
ara fa un sacseig de rock.
Quan cessen ball i ventim,
diu la xuclaire: «Fugim!»
De sobte, el nacre s'irisa,
bat les ales de polsim
i fuig a l'amor que frisa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada