 |
haurà calgut que el trobés
un dia de sol
caminant amb el cap descobert per un parc
era l'època en què jo tenia els cabells vermells
de lluny, no m'havia reconegut
jo estava dreta a la vora de l'aigua
mirant jugar les ombres
li vaig somriure
es va acostar sense dir res
després vam parlar
i vam riure
hi havia moltes papallones grogues
el vent era agradable
feia sol i calor
where were you then?
can talmac yinco hobike ugh om ulak lock
sóc una dona que imagina
estem a fosques
sóc una filla del foc
declaro que ja és hora
escric un llibre-màquina
per obrir la nostra realitat
[De: Jeunes femmes rouges toujours plus belles, 1984] Yolande Villemaire, dins, |
19 de setembre 2009
Noia vermella
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada