HI HA tanta llum encara closa al cel,
tant de sol a la boca dels teus dies!
Que es faci clar més lluny del que voldries
i sigui el pas daurat d'ocre i de mel.
Descobreix-te les mans, el tacte, el gel,
qui pogués ser la mà que coneixies,
i perdonar la nit que sentencies,
vèncer amb la llum que s'erigeix rebel.
I amb aquesta claror que tu disposes
combatre la foscor, l'hivern, la neu,
resguardar la tendresa amb què ara goses
oferir un paradís que sols és teu,
i descobrir el misteri de les coses
com si per tu les hagués fet un déu.
Israel Clarà. Una mena de màgia, 2009
Pr.: Carles Zafon
tant de sol a la boca dels teus dies!
Que es faci clar més lluny del que voldries
i sigui el pas daurat d'ocre i de mel.
Descobreix-te les mans, el tacte, el gel,
qui pogués ser la mà que coneixies,
i perdonar la nit que sentencies,
vèncer amb la llum que s'erigeix rebel.
I amb aquesta claror que tu disposes
combatre la foscor, l'hivern, la neu,
resguardar la tendresa amb què ara goses
oferir un paradís que sols és teu,
i descobrir el misteri de les coses
com si per tu les hagués fet un déu.
Israel Clarà. Una mena de màgia, 2009
Pr.: Carles Zafon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada