Pecats d'amor propi em van posseir
l'ànima, els ulls, tot jo, cada fragment.
No hi ha remeis per a un pecat així,
quan se t'arrela al cor profundament.
No veig cap rostre més gràcil que el meu,
ni perfecció ni forma igual tan vera.
Em dic que el meu valor té més relleu,
que als valors de tothom en tot supera.
Però quan surt el que s'està al mirall,
esquerdat i colpit, cremat i antic,
llegeixo el meu amor propi al detall:
estimar-se a un mateix seria inic.
Ets tu, i no jo, que pel meu jo he lloat:
pintes amb dies bells la meva edat.
William Shakespeare. Sonets, 2010
l'ànima, els ulls, tot jo, cada fragment.
No hi ha remeis per a un pecat així,
quan se t'arrela al cor profundament.
No veig cap rostre més gràcil que el meu,
ni perfecció ni forma igual tan vera.
Em dic que el meu valor té més relleu,
que als valors de tothom en tot supera.
Però quan surt el que s'està al mirall,
esquerdat i colpit, cremat i antic,
llegeixo el meu amor propi al detall:
estimar-se a un mateix seria inic.
Ets tu, i no jo, que pel meu jo he lloat:
pintes amb dies bells la meva edat.
William Shakespeare. Sonets, 2010
Tr.: Txema Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada