La tècnica de la santa paciència, la saviesa
immemorial i un xic d'inspiració d'última hora
Albert Canadell, Òpal de foc
Jo en tenia una cançó
la tenia del meu pare
que feia riure i plorar
i era un crit de parracaire
Sabíem una cançó
que el pobre i el ric i el lladre
la cantaven ajustats
al trencant del camí ample
Vam aprendre una cançó
que el dia que la cantàvem
el món perdia la por
i els llums pampalluguejaven
Enric Casasses. Bes Nagana, 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada