| 
Cerco estones lentes d'aire antic,
 
tancades per rellotges sentinelles 
i clavades a les parets com quadres. 
No hi ha pressa; és diumenge, 
i els avalots dels últims dies 
han deixat pas al silenci. 
Com quan teníem aquell televisor 
en blanc i negre 
i les veïnes de l'escala 
pujaven al terrat a caçar núvols. 
 | 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada