Cerco estones lentes d'aire antic,
tancades per rellotges sentinelles
i clavades a les parets com quadres.
No hi ha pressa; és diumenge,
i els avalots dels últims dies
han deixat pas al silenci.
Com quan teníem aquell televisor
en blanc i negre
i les veïnes de l'escala
pujaven al terrat a caçar núvols.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada