Mena la poesia al cor,
i a dins, molt endins, del cos.
Així quan la força estranya
s’arrapa fort a la disputa,
la cordialitat acompanya.
Si va afluixant
la col·lisió
respirem de nou.
És quan la tendresa vol.
Si ens ve el riure
sent comprensió o s’enfada.
I si ens veu els ulls humits,
sent una pietat desbocada.
Teresa Grau Ros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada