Com qui vol fer arreplega
de colors i d'aromes
enmig del gel perpetu
on no creixen les flors,
així em pren, de vegades,
l'esperança dels dies,
desig de ser i d'estar,
de set i d'escalfor.
De: El lloc on l'ull descansa
Mònica Miró Vinaixa. Al dellà de l'enlloc. 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada