viatger errant
impenitent
nàufrag oníric
entre la pluja d'estels i l'oceà
entre planetes redons
em segueix un rastre
que descriu formes sinuoses
cercles de llum
que petit i que gran és el meu món
dona de l'etern somriure
i tu ets, vida meua
per atzar
la meua salvació
quin vent més fresc
em porta flaires
de timonet i romaní
i una gota de mar
Miquel Català, dins
Estels de paper : vint-i-un poetes per al segle XXI : mostra poètica. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada