del claustre gòtic,
hi ha albades de matines.
També hi naveguen núvols
i encara algun estel,
que s'endormisca.
Sabatilles silents de llum somorta,
petgen la gran fullaraca de la nit
i l'ull rodó del pou
comença a emparar ocells
i
càntics.
Jo espero, si més no,
sentir l'ardent llepada de la llum
del dia en créixer.
1
Teresa Roses. Aquesta estranya margarida. 1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada