Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

27 de febrer 2011

Matí d'hivern

En mon jardí hi ha un poc de neu sota un massís
de violetes. Dolç, igual, el cel és llis;
el sol sembla d'argent. Mig corren tres donzelles
humils, rient: rient del fred. Fins a les celles
va embolcallat un clergue pàl·lid, suau, estret.
(Oh Déu!, ¿per què simulen els clergues tant de fred?)
Al camp, la jugadora de tennis, ben cossada
pel jersei blanc, somriu, pensant a l'avançada
com fugirà -d'uns quants vinclaments exquisits-
la cremoreta gèlida del capciró dels dits.



Josep Carner.  Poesies escollides. 1979

2 comentaris:

Sàlvia ha dit...

Teresa, sempre tan encertada en la teua tria poètica. M'encanta!

Besadetes

Teresa Grau Ros ha dit...

Moltes gràcies, amb una mica de retard!