Buf de sempre del mar, vent del mar en la nit: no véns a ningú; si algú vetlla, ha de veure com et supera: buf de sempre del mar, que bufa només com per a la conca original, pur espai irrompent-hi de lluny. Oh com et sent una vivaç figuera allà dalt, en el clar de lluna! Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke, 1984 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
18 d’abril 2009
Cançó del mar (Capri, piccola marina)
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bufar,
Capri,
figueres,
lluna,
mar,
persones,
Riba [Carles 1893-1959],
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
vent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada