Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. - Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit. A Josep Obiols Joan Salvat-Papasseit. L'irradiador del port i les gavines. 1921 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
12 d’abril 2009
Res no és mesquí
Etiquetes de comentaris:
cançons,
emmirallar-se,
fulles,
galtes,
grills de taronja,
mesquinesa,
morir,
néixer,
primavera,
rosada,
Salvat-Papasseit [Joan 1894-1924],
somriure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada