Ens endinsàrem entre els faigs
que la tardor abrandava.
Als ulls hi perlejava la tendresa,
als llavis s'hi empaitaven les besades.
Ens endinsàrem bosc enllà, tu i jo,
bosc endins, l'un en l'altre.
Pilar Cabot. Els rossinyols insomnes. 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada