 |
Hi ha un silenci de barques
i una penombra blavosa que s'esquinça.
Travessa aquest paisatge
de temps que s'adormissa
una flama roja, groguenca
de nespres i llimones,
una columna horitzontal de llum
que afirma l'existència com un crit,
com un desig incandescent
enllà d'aquesta calma.
|
07 d’octubre 2012
Hi ha un silenci de barques
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada