Abans de l'alba em desvetlla
L'ombra d'una ala de llum
Tanta claror pressentida.
Abrigada de records
Darrera grans balconades
De casa viva entre ocells
Respiro cada alè d'aire
Remor d'escuma en la sorra
Allunyada entre gavines.
Escolto el pols de les roses
Un silenci de parpelles
Damunt els ulls estimats.
Creixença de mots somnio
Encara humits de rosada
Del calze fosc de la nit.
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
26 de juliol 2015
Des de les Closes, I
Etiquetes de comentaris:
alba,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
claror,
estimar,
llum,
nit,
ocells,
parpelles,
poesia de l'espai,
poesia sublim,
roses,
sorra,
ulls
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada