Paisatge trencat

  Evocant tots els qui pateixen els horrors d'una guerra...

                   I

Els verds del teu paisatge
s'han transformat en cendra.
Ni un bocí de rialla enmig de la grisor.
Amb porucs fils de sol intentes de sargir
estrips de sentiments, forats d'absències...
I amb el blau, fet retalls, apedaces enyors
cobrint, a poc a poc, i entre combats,
els solcs de tantes llàgrimes.
Darrere els vidres
miro el teu rostre opac i trist.
I els teus carrers...
Només es veu la imatge d'un ocell
perdut entre la boira.

De: Boires

Maria Bonafont. Per les cruïlles del temps. 2025. P. 95

Pòrtic de Lluís Busquets i Grabulosa.