Tu has fet mullades d'alba i de blancura,
tanta olivera resplendir,
tan amorosa és ta paraula i pura,
en la remor del corn marí,
que si algun dia entres a casa,
hi partirem l'aigua i la sal,
un oriol estès damunt la brasa,
l'oliva guana i la verdal,
el delicat tresor que el branc esmerça,
l'aroma de la fruita més diversa,
per alabar el color de ta conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada