M'és necessari l'ordre
vegetal de les espigues,
vegetal de les espigues,
l'incansable ruta d'una rel,
la majestat ombrívola d'un arbre,
la immediata transparència
de l'aigua, per retrobar-me.
Les mans, segures guies,
són flors descloses
que m'assenyalen camins.
Les mans no han après a
disfressar-se.
Soc filla del meu temps,
impotent de miracles.
Montserrat Abelló. Vida diària ; paraules no dites. 1981
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada