imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
- et demanava.
No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
- et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.
p. 137
Mireia Calafell i Obiol, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada