Em mires i somrius infant petit
i em dones la gaubança reeixida
del teu encant exquisit
amb un esguard sublim que dolç em crida.
Oh, la candor del teu mirar infantil
i la innocent semblant de les maneres!
En tu hi viu l'amor pueril,
pel teu esguard hi neixen primaveres.
Servo dins meu l'encís que no s'oblida,
la llum del teu esperit,
quan veig que en els teus ulls no hi ha mentida
i em mires i somrius infant petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada