Idea i realitat. Símbol. Ànima. Amalgama. Polaritat. Radiació. Absorbir i reflectir. Retina. Sensació.
Magenta El blau intens trobà el vermell un dia clar dins d'un estany. Un peix rogent iridiscent llepava el riu aletejant. Vermell i blau van fornicar al fons del llac. S'aturà el temps, s'eixamplà el cel i es va engendrar el nou color, arbre o arbust: un magraner. I allà a Istanbul un traginer es beu d'un glop un got de suc. Rubí: magrana d'on se n'ha tret tot el color. No hi ha cap mot ni religió. L'odi s'ha fos i en el magenta no hi ha banderes, no hi ha fronteres, no hi ha voreres, no hi ha nacions. Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color. 2011 Pròleg: Cèlia Sànchez-Mústich |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
10 de desembre 2011
Magenta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada