Als anys seixanta, però, en les nostres tertúlies del meu Bloomsbury 
local, 
la Paulina era una conversadora intel·ligent, culta, ocurrent, 
que sabia prou bé 
que nosaltres no érem ni de lluny de la Lliga! 
Érem 
músics (Moviment Socialista de Catalunya) si alguna cosa érem, 
i no 
tots, i també força ateus. Ella, a l'hivern, amb un abric d'astracan que 
hauria provocat l'enveja de la mare dels germans Moix, es reunia amb 
nosaltres 
(ressacosos tots) a Amics de les Arts a l'hora de l'aperitiu 
dominical.
Fragment
Marta Pessarrodona. Donasses. 2006
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada