(Anònim, segle IV)
Bogues gerdes, bogues gerdes
amb el grífol sangonent,
amb les llargues fulles verdes
acotades sota el vent.
Vam collir-ne una vegada
als Cinc Llacs, ma enamorada,
vós i jo en el mateix bot,
començant a l'alba freda
per les vores d'un illot
ple d'orquídies de seda.
Reposàrem a l'olmeda
quan migjorn era esbrellat.
Vam collir-ne tot el dia.
Quan, però, la nit venia
no en teníem cap manat.
Josep Carner. Lluna i llanterna, 1935
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada