Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

14 de juny 2015

Va la brisa recent

      Va la brisa recent
per l'espai esvelta,
i en les fulles cantant
obre una primavera.

      Sobre el límpid abisme
del cel es divisen,
com felicitats primeres,
primeres orenetes.

      Tan sols un arbre torba
la distància que dorm:
tal el fervor alerta
la indolència present.

      Verdes estan les fulles;
el crepuscle fuig,
anegant-se en ombra
les fugitives llums.

      En la seva pau la finestra
restitueix a diari
les estrelles, l'aire
i el que estava somiant.

(poesia traduïda per a aquest blog)

Luis Cernuda, dins,