 |
| T'he vist jugant al bosc entre fulles i marbres sense a penes fer remor, sense a penes deixar rastre. T'he seguit amb cura per evitar espantar-te. I he gaudit en silenci del teu cant, i en secret, de la teva dansa. No he temut res, dels teus ulls fràgils no podia esperar venjança: per haver vist com et cobries de flors, per haver vist com et vesties d'àngel. Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992 |
13 d’octubre 2013
Fada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada