que soc només jo sola, amb la vida que he après
i el goig d'haver trobat la joia de ser viu.
No tinc res més. El combat i el neguit
ja són qui sap a on. Cada dia més lluny.
I al meu davant un poble
on sempre bufa el vent que s'emporta la boira.
També em queden, si els vols, dos ulls enriolats
i un cor que no pot fer ni estralls ni malvestats.
Núria Albó. L'encenedor verd. 1980
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada