Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

25 d’abril 2011

Et somiava blava

No d'un blau d'atzur, que et crida
per capbussar-t'hi, ni d'un blau de mel,
que se t'ofereix, llaminer. Et somiava
d'un blau neguitós i afligit, com mar
i cel confosos en aquella migdiada de
desembre i aquells ulls, uns ulls d'un
blau complex i un gris de lluna que es
conjuraven, indiscrets, per captivar-me
i submergir-me en esbarzers.




(Fragment)


Montserrat Betriu Guerrero



Es troba en el llibre: 

Dones i literatura a Lleida, 1997