D'aquest instant,
en quedaran nomésuns pocs rastres llunyans,
somnis, records
que el pas del temps
tornarà incomprensibles.
Però m'entesto encara
a salvar-ne tendreses,
ressons dels teus ulls càlids,
per reviure algun dia
l'engruna que ara en deso
en els mots, en els llavis.
Carles Duarte. Llavis de terra, 1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada