Pins taquen palpables pins.
L'arruga d'un pi, que puga
seguir sent sols seva fins
que el pi en primer pla li duga
sa arruga pròpia; i a còpia
que el bosc creixi, es queixi, endins,
el primer pi que es pintà
pel gruix que el cruix (çó que el fa
ser soca, precisament).
(Inèdit)
Josep Pedrals, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008
L'arruga d'un pi, que puga
seguir sent sols seva fins
que el pi en primer pla li duga
sa arruga pròpia; i a còpia
que el bosc creixi, es queixi, endins,
el primer pi que es pintà
pel gruix que el cruix (çó que el fa
ser soca, precisament).
(Inèdit)
Josep Pedrals, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada