Aquest matí trobo a la finestra
un bocinet de nit.
Es veu que s'ha perdut entre la pluja,
i jo l'he recollit.
No vull que el sol el vegi i me'l desfaci
sobre els vidres mullats.
La nit i jo ens coneixem de sempre
perquè juguem plegats;
li tornaré el trosset quan les estrelles
em facin el senyal.
Si me'l quedés, la nit s'entristiria
... i no li vull cap mal!
Joana Raspall. Versos amics. 1998
Il·lustracions: Montse Ginesta
un bocinet de nit.
Es veu que s'ha perdut entre la pluja,
i jo l'he recollit.
No vull que el sol el vegi i me'l desfaci
sobre els vidres mullats.
La nit i jo ens coneixem de sempre
perquè juguem plegats;
li tornaré el trosset quan les estrelles
em facin el senyal.
Si me'l quedés, la nit s'entristiria
... i no li vull cap mal!
Joana Raspall. Versos amics. 1998
Il·lustracions: Montse Ginesta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada