A la nit soc jo sol,
quan tot queda a les fosques
i el món no el puc veure,
però sé que és aquí.
Amb el cap al coixí,
recordo, imagino,
fins que els ulls se m'acluquen
i s'obre la porta dels somnis.
A la nit soc jo sol,
però m'acotxa la lluna
i tothom qui m'estima.
Salvador Comelles. Bon dia! : poemes de bon matí. 2018
I·lustracions: Mercè Galí
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
17 de novembre 2018
A la nit
Etiquetes de comentaris:
aclucar,
actituds,
coixins,
Comelles [Salvador 1959-],
estimar,
Galí [Mercè],
nits,
persones,
poesia breu,
poesia per a xiquets,
poesia visual,
somnis,
ulls,
veure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada