quan tot queda a les fosques
i el món no el puc veure,
però sé que és aquí.
Amb el cap al coixí,
recordo, imagino,
fins que els ulls se m'acluquen
i s'obre la porta dels somnis.
A la nit soc jo sol,
però m'acotxa la lluna
i tothom qui m'estima.
Salvador Comelles. Bon dia! : poemes de bon matí. 2018
I·lustracions: Mercè Galí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada