Estiu

Alt brilla el sol amb esplendor que crema;

de tant en tant l'alosa es deixa caure

damunt l'espiga d'or que el vent pentina.

Ones de blat damunt la terra fèrtil,

entre pau i calor, la vida puja,

i canten els ocells en la bardissa.

Rosella, sang calenta de la terra,

flameja ençà i enllà com una brasa;

se sent el xiscle agut d'una oreneta,

i es perd al lluny el so d'una campana.

Joan Ainaud (16 anys)

Llibre de les flors, 2a ed., 1982