I.
només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.
II.
sembla que algú baixi,
l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu. salta.
tantes petges per omplir. somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.
Fragment.
Núria Armengol, dins,
Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 27
només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.
II.
sembla que algú baixi,
l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu. salta.
tantes petges per omplir. somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.
Fragment.
Núria Armengol, dins,
Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 27
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada