En els diàlegs entre jo i els meus déus,
no soc conscient de cultivar la parenta pobra.
La interpretació del món
ens porta a paradoxes i ambivalències
que resolem, a efectes pràctics,
amb els estris que utilitzem.
Pintors o poetes, semblem monjos
que interpreten, mans closes, el Tao te King.
no soc conscient de cultivar la parenta pobra.
La interpretació del món
ens porta a paradoxes i ambivalències
que resolem, a efectes pràctics,
amb els estris que utilitzem.
Pintors o poetes, semblem monjos
que interpreten, mans closes, el Tao te King.
XXVI
Antònia Arbona. La veritat i el límit. 2007
Antònia Arbona. La veritat i el límit. 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada